Un desig fet realitat
Els cabells rossos i molt arrissats
van veure un estel passar
i un desig van formular
de garlandes i flors una trena em vull posar
demà es casa la meva germana
i polenta amb llebre vull menjar
De sobte la pluja va encetar
el seu cant monòton
per allà on passava tot ho destrossava
- No! - va dir la mestressa
tot ensenyant-li els seus cabells
i un fet molt estrany s'esdevingué
El tren d'un sol vagó
a mig camí la pluja s'endugué
i amb l'estel es van trobar
Els cabells rossos i molt arrissats
van veure un estel passar
i un desig van formular
de garlandes i flors una trena em vull posar
demà es casa la meva germana
i polenta amb llebre vull menjar
De sobte la pluja va encetar
el seu cant monòton
per allà on passava tot ho destrossava
- No! - va dir la mestressa
tot ensenyant-li els seus cabells
i un fet molt estrany s'esdevingué
El tren d'un sol vagó
a mig camí la pluja s'endugué
i amb l'estel es van trobar
i el desig en realitat van convertir
de garlandes i flors
la trena van poder vestir.
de garlandes i flors
la trena van poder vestir.
Font: De construcció poètica a partir de frases extretes de diversos contes infantils, de 10 a 12 anys, trets de la biblioteca de la universitat FPCEE.
Activitat motriu i poètica.
Ratlles extretes:
Activitat motriu i poètica.
Ratlles extretes:
- pluja encetava el seu cant monòton, sabia que els
- de la meva espècie. els animals no parlem el
- Qui en vol?
- Té un sol vagó i els seients són tots al costat de les
- Demà es casa la teva germana i vol menjar polenta i llebre
- mig camí, d'aquí a mitja hora serà aquí.
- ho destrossava tot. I un dia, a la sala
- s'ajuntaran a dalt, i serà el moment.
- Era un camió-grua d'aquells tan grossos que tenen
- de garlandes de flors, il·luminada amb
- De sobte, l'oncle s'atura al mig de la carretera i
- - Noi - va dir la mestressa tot ensenyant-li
- que ens ha demanat els del Tall Fetiller?
- s'esdevingué un fet molt estrany i que dóna pas
- els cabells rossos i molt arrissats
- va veure un estel per la finestra i va formular un desig
- O sigui, que els dos amics no eren dolents
- tant, que prometé la mà de la filla del noi
- El senyor Grabulós es pensava que ERA el capità
- - Llet descremada!! - va grallar Abraxas

Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada