Valoració global comunicació oral, escrita i digital

M’agradaria fer una breu aportació del que he après i ha significat per mi aquesta assignatura.

A partir dels principis bàsics de la comunicació: escoltar, parlar, escriure, llegir i mirar hem anat treballant i desenvolupant les diferents maneres que hi ha per expressar-nos de forma oral i escrita i els recursos que podem utilitzar.

A través de la creació de poemes i dels usos dels diferents llenguatges: publicitari, poètic i quotidià, ens ha permès millorar la nostra manera de comunicar-nos per escrit i oralment, fent també ús de l’etnopoètica.

Mai hagués imaginat que fos capaç de crear poesia, em pensava que només els poetes i literats, i gent entesa en la matèria podien fer poesia. Ha estat increïble l’evolució que hem fet tots plegats en aquest camp, hi ha construccions poètiques realment precioses. Personalment, la poesia m’ha obert nous horitzons i maneres de veure i entendre les coses.

Destacar les diferents opcions i recursos que existeixen per explicar nous coneixements, a través de contes i històries que queden gravades per sempre a la memòria: el conte del Corneli, les tres velletes, la llegenda, etc. Així com utilitzar incursions per tal de cridar l’atenció de l’alumne: sis mes cinc fan deu, poemes, breus històries, etc...

També comentar com hem fomentat i millorat el nostre esperit crític i capacitat de síntesi a través de les lectures proposades: L’Art de saber escoltar d’en Francesc Torralba i El regal de la Comunicació de Sebastià Serrano, i també amb altres exercicis treballats a classe com: els debats, els tres llenguatges, mestre i filòsof son tot u, els cinc diccionaris, etc.

I tot plegat mitjançant l’ajut de suports digitals: els portàtils, les càmeres de fotos, el Power Point per exposar la llegenda, etc.

En resum, per mi aquesta assignatura ha estat clau i de molta utilitat ja que durant aquests anys que em queden de carrera i posteriorment, quan sigui mestra, utilitzaré totes les eines que he après per comunicar-me per escrit i oralment de la millor manera possible amb tots els recursos i tècniques que ens ha ensenyat la Roser Ros. Tenint molt clar què és el que vull comunicar en tot moment. Com ens deia sempre la Roser i que mai oblidaré...

...un únic missatge i una història que faci captar l’atenció de l’espectador.

Crec que hi ha hagut un abans i un després en la nostra forma de fer i entendre la comunicació. Moltes gràcies per fer-ho possible.

Darrera classe, darrer poema... Diccionari Enciclopèdic de la Llengua Catalana.

En les dues últimes classes de Comunicació oral, escrita i digital hem estat treballant els diferents diccionaris en català que tenim a l'abast (Pompeu Fabra, Mossèn Alcover i Francesc de Borja Moll, Joan Coromines, el d'IEC i el Diccionari Enciclòpèdic de la Llengua Catalana) i quina és la seva història, com van néixer i créixer. Paral·lelament, hi hem buscat el significat de cinc paraules, que hem volgut triar relacionades amb l'ensenyament: el verb comunicar, el substantiu escola, l'adjectiu infantil, l'adverbi aviat i la preposició amb.

Per fer-ho, la setmana passada vam crear quatre grups: A1, A2, B1 i B2. Cada grup havia de buscar informació d'un dels diccionaris, i trobar-hi el significat de les cinc paraules. Avui hem fet un còctel amb tot plegat i hem exposat tota la informació cercada a l'anterior sessió mitjançant els tres llenguatges: el publicitari, el poètic i el quotidià, en aquest ordre.

El nostre grup era el B2 (Diccionari Enciclopèdic de la Llengua Catalana), i ens hem repartit la feina en tres subgrups per tal de gestionar el temps i poder-ho acabar. Hi havia un subgrup per cada llenguatge; el meu grup el formàvem l'Anna Selma, la Laura Molina i jo mateixa, i hem treballat el llenguatge poètic creant un poema que diu així:

El Diccionari Enciclopèdic ja està aquí
i amb ell el segle XX.

Joan Carbonell va fer escola
editant la primera obra tota sola.

Aviat Joan Coromines ens va comunicar
15 nous volums per poder estudiar.

Jesús Giralt va continuar
fins que 24 volums va publicar.

Actualment tot el món en pot gaudir
fins i tot el cicle d'educcaió infantil.

Us adjunto tota la informació que hem necessitat per tal de confeccionar el nostre poema i els textos dels altres dos llenguatges:

Diccionari enciclopèdic de la llengua catalana

Definició dels tres llenguatges: poètic, publicitari i quotidià

A rel del debat de la setmana passada sobre els tres tipus de llenguatges, aquest dimecres a Comunicació oral, escrita i digital vam arribar a la conclusió que la comunicació es basa en exposar i vendre (idees), que per tant els tres llenguatges tenen una finalitat "comercial", i que cadascún d'ells es nodreix dels altres dos. Després, entre tots, vam elaborar la definició dels tres llenguatges i aquí en tenim el resultat.

El llenguatge quotidià és el primer que aprenem, és el més espontani dels tres i el més altruista.

El llenguatge poètic té una funció estètica: és melòdic, té ritme i figura, i pretén evocar-nos imatges mentals.

El llenguatge publicitari va dirigit a un públic objectiu, és un llenguatge atractiu perquè intenta vendre alguna cosa a un grup de persones determinades, dels tres llenguatges és el més persuasiu.

Tercera versió construcció poètica: Un desig fet realitat

Construcció poètica realitzada a partir de frases extretes de diversos contes infantils, de 10 a 12 anys, trets de la biblioteca de la nostra universitat. La pràctica consistia en triar un número aleatori, en el meu cas va ser el número tres. Llavors havíem d'anar a la bliblioteca de la universitat i escollir una estanteria, jo vaig triar la de contes infantils. Un cop allà, havia d'agafar el conte que feia tres, la pàgina tres i la línia número tres i apuntar la frase en un paper. I així successivament durant mitja hora. Llavors, a partir de les frases extretes, havíem de construir un poema.

Aquí en teniu el resultat, he fet dues terceres versions:

Un desig fet realitat (1)

Una petita princesa de cabells molt rossos i arrissats
es pentinava les dues trenes de garlandes i flors

Al cap de tres dies es casaven les seves germanes
i al reialme es preparaven quatre dies de festes

A la cuina tots enfeinats, cinc cuiners s'esforçaven
en preparar sis llebres amb polenta i llet descremada

Els set pobles del voltant tenien una feinada
arreglant vuit dies de pluja que tot s'ho enduia

Però al novè dia va sortir el sol i les estrelles
i el somni es va complir per a les deu germanes princeses.

Un desig fet realitat (2)

Els cabells rossos i molt arrissats
van veure un estel passar
i van formular un desig

de garlandes i flors em vull posar una trena
demà es casa la meva germana
i polenta amb llebre vull menjar

De sobte la pluja va encetar
el seu cant monòton
per allà on passava tot ho destrossava

- No! - va dir la mestressa
tot ensenyant-li els seus cabells
i un fet molt estrany s'esdevingué

El tren d'un sol vagó
a mig camí s'enduguéla pluja
i amb l'estel es van trobar

i el desig van convertir en realitat

van poder vestir la trena

de garlandes i flors.

Activitat motriu i poètica.
Ratlles extretes:

1. pluja encetava el seu cant monòton, sabia que els


2. de la meva espècie. els animals no parlem el


3. Qui en vol?


4. Té un sol vagó i els seients són tots al costat de les


5. Demà es casa la teva germana i vol menjar polenta i llebre


6. mig camí, d'aquí a mitja hora serà aquí.


7. ho destrossava tot. I un dia, a la sala


8. s'ajuntaran a dalt, i serà el moment.


9. Era un camió-grua d'aquells tan grossos que tenen


10. de garlandes de flors, il·luminada amb


11. De sobte, l'oncle s'atura al mig de la carretera i


12. - Noi - va dir la mestressa tot ensenyant-li


13. que ens ha demanat els del Tall Fetiller?


14. s'esdevingué un fet molt estrany i que dóna pas


15. els cabells rossos i molt arrissats


16. va veure un estel per la finestra i va formular un desig


17. O sigui, que els dos amics no eren dolents
    
18. tant, que prometé la mà de la filla del noi
    
19. El senyor Grabulós es pensava que ERA el capità
    
20. - Llet descremada!! - va grallar Abraxas

La segona versió la trobareu al post del bloc data: 03/11/09
La primera versió la trobareu al post del bloc data: 23/10/09

Tercera versió: Qui ets tu?

Qui ets tu?

Ets desperta i molt atenta,
a la gent saps escoltar.
Que ets una psicòloga?
I ara! Però ella sense tu
no es guanyaria el pa.

Ets delicada i presumida,
per a la gent et sols arreglar.
Potser ets una ponzella?
I ara! Però compartiu vàries lletres,
torna-ho a intentar!

Pesques quasi totes les freqüències,
però com tots, tens un llindar.
No seràs una ràdio?
I ara! Però si ho fas,
la podràs escoltar.

Sempre vas en parella,
més pistes no te’n puc donar!
Ja ho sé! Ets...?
Deixem-ho córrer,
no ho podràs endevinar!

Autora: Elisenda Sànchez.

Segona versió publicada al post del bloc el 9 de novembre.

Primera versió publicada al post del bloc el 31 d'0ctubre.

El debat: llenguatge poètic, publicitari i quotidià

Avui a classe de comunicació oral i escrita hem fet un debat per grups. Hem dividit la classe en dos grups, l'A i el B, i dins de cada grup hem fet tres subgrups. Cada subgrup havia de defensar un dels tres llenguatges: el poètic, el publicitari i el quotidià.
A nosaltres ens ha tocat defensar el llenguatge poètic i per explicar les característiques principals d'aquest llenguatge l'hem introduït de forma original fent un poema que diu així:

El llenguatge poètic és ideal
i crea emocions de manera original

Diferents recursos utilitza
i la teva atenció capta

La mare dels llenguatges és,
i com a bona mare, educadora és.

El debat ha estat molt interessant i alhora divertit, els tres grups hem defensat i argumentat el nostre llenguatge amb molta intensitat. Finalment, el debat ens ha servit per comprendre i arribar a la conclusió que els tres llenguatges són igual d'importants i que entre ells es complementen. La funció de les quatre companyes de classe que han fet de moderadores ha estat clau per tal d'organitzar les intervencions i fer participar a tothom. També per obrir nous punts a debatre i no quedar-nos estancades en un tema en concret. Des d'aquí les felicito, ho han fet molt bé! I també a la resta de companyes per les seves enriquidores aportacions.

Per preparar el debat cadascuna de nosaltres vam buscar informació en llibres i pàgines web que tracten el tema. Us adjunto la informació que jo havia cercat:

Debat llenguatge publicitari, poètic i quotidià

La llegenda: Afaitar amb cullera

Avui, la meva companya Alba Cicharik i jo mateixa hem exposat la nostra llegenda. Al principi estàvem una mica nervioses, però mica en mica hem anat controlant la situació i ens ho hem passat d'allò més bé. Per uns instants l'etnopoètica s'ha apoderat de nosaltres, i crec que hem sigut capaces d'exposar de forma estètica i d'anar improvisant en el decurs de l'exposició.

La llegenda va passar a la ciutat de Barcelona i diu així:

La nostra història se situa al carrer de la Bòria. Aquest carrer comença a la Plaça de l'Àngel i acaba a la Plaça de la Llana. Les primeres cases es van aixecar a banda i banda de l'antiga Via Augusta que anava de Roma a Tarragona, passant per Barcelona.
El carrer de la Bòria va ser el primer que es va construir més enllà de les muralles romanes. Era un dels carrers més transitats, perquè era el camí que duia a les ciutats de les Itàliques, de les Gàl.lies i de tota la part alta de la terra. Va venir a ser com el carrer major d'aquella vila nova que va rebre el nom de Bòria, que vol dir "barriada forana".
Per aquest carrer tan transitat van passar tots els personatges que van venir a Barcelona en son de pau i en son de guerra. Personatges com el cavaller Sant Jordi, el Comte Borrell II i en Guifré el Pelós, entre d'altres.

En aquest carrer hi havia una barberia coneguda com el "barber del sants" perquè segons la tradició s'hi havia afaitat sant Ignasi, i hi havien tallat els cabells del beat Salvador d'Horta. Aquest establiment va subsistir fins a principis del segle XX i com a record guardaven la cullera de fusta que havien fet servir per afaitar al sant i l'escudella també de fusta emprada per tallar els cabells al beat.
Segons la veu popular, antigament afaitaven de dues maners: a pols i amb cullera. El primer sistema era l'únic que avui coneixem i està en ús, però no tots els barbers tenien el pols prou segur per passejar la navalla pel coll dels clients amb seguretat de no fer-los cap tall. Era corrent que la gent demanés al barber, abans que li posés la navalla a la cara, que untés ben be el dit gros amb aiguardent perquè cobrés força i seguretat. No obstant, els barbers de poc pols, o si el client ho demanava, afaitaven amb cullera, la qual cosa consistia a emprar una cullera de fusta com a suport de la mà perquè la navalla és mogués amb més seguretat.
Per tallar els cabells era costum posar al cap del client una escudella o cassola de fusta o terrissa que marcava la part del cabell que no havia de ser tallada. No tots els barbers utilitzaven aquesta tècnica, eren pocs els que coneixien l'art d'afaitar i tallar els cabells sense la tècnica de la cullera i l'escudella, per aquest motiu aquests barbers anunciaven les seves habilitats dient:

S'AFAITA SENSE CULLERA

I S'ESQUILA SENSE ESCUDELLA

En l'actualitat, si passeu de nit pel carrer de la Bòria sentireu el crit de Sant Ignasi i del Beat d'Horta espantats del que els hagués pogut passar...

Per explicar la llegenda ens hem recolzat amb una presentació en Power Point amb imatges antigues i actuals dels carrers que han sortit a la llegenda, i de l'antic ofici dels barbers. En aquesta presentació hem inclòs també la bibliografia.

Us adjuntem la presentació perquè li pugeu donar un cop d'ull.

Power Point Llegenda de Barcelona

Llenguatge etnopoètic. La publicitat.

Aquesta setmana a Comunicació oral i escrita la Roser Ros ens ha explicat en què consisteix la literatura oral o etnopoètica, i la veritat que ho he trobat molt interessant per les diferents aplicacions que pot tenir en diferents llenguatges, ja sigui poètic, publicitari, literari, quotidià...

El llenguatge etnopoètic consisteix en comunicar-se estèticament a través de la paraula dita.

A classe ens vam preguntar si la publicitat es planteja comunicar-se estèticament, com l'etnopoètica.
La Roser ens va explicar que la publicitat sorgeix en comunitats que tenen llenguatge escrit i basen el seu èxit en la repetició. Veiem que la publicitat té relació amb la comunicació escrita i amb la comunicació de les imatges, missatges repetits moltes vegades. La repetició és la clau de l'èxit en la publicitat, ens fa comprar allò que hem vist anunciat milers de vegades.

Destacarem tres característiques de l'etnopoètica:

1. És expressada a través de l'art de la paraula amb recursos propis del llenguatge poètic, la metàfora, el sentit figurat...En publicitat, la paraula és la imatge.

2. Ser produïda per persones que tenen una certa habilitat comunicativa, essent competents corporal i verbalment. En publicitat aquestes persones son l'equip de creatius competents en les imatges.

3. Permetre improvisar i introduir variacions textuals segons les necessitats comunicatives del moment i la correcta interacció entre l'emissor i el receptor. En aquest cas, la publicitat no utilitza aquesta eina perquè no li interessa. La gran diferència és que la literatura oral treballa en directe, en canvi la publicitat ve prefabricada.

L'etnopoètica la practiquen persones que tenen talent en la improvisació.

Els missatges etnòpoètics es donen en la comunicació diària entre les persones i tenen funcions diverses. Serveixen per entretenir, per omplir el temps de lleure, educar, donar normes, criticar, reforçar la identitat social o nacional, cohesionar en grup, crear lligams de solidaritat,etc.

La publicitat té en compte algunes de les utilitats dels missatges etnopoètics, però no tots.

Llavors ens plantegem el següent debat per la sessió del 25/11 a classe:
Semblances i diferències entre llenguatge publicitari, poètic i quotidià.

Us adjunto la descripció científica dels dos anuncis publicitaris que vaig triar per explicar a classe.

Segona versió: Qui ets tu?

Qui ets tu?

Ets desperta i molt atenta,
a la gent saps escoltar.
Que ets una psicòloga?
I ara! Però sense tu
no es guanyaria el pa.

Ets delicada i presumida,
per a la gent et sols arreglar.
Potser ets una ponzella?
No pas, però compartim vàries lletres,
torna-ho a intentar!

Pesques quasi totes les freqüències,
però com tots, tens un llindar.
No seràs una ràdio?
No t’hi acostes, però si ho fas,
la podràs escoltar.

Sempre vas en parella,
més pistes no te’n puc donar!
Ja ho sé! Ets en Tom i Jerry?
Deixem-ho córrer,
crec que no ho podràs endevinar!

Elisenda Sànchez.

Primera versió publicada al post del bloc el 31 d'0ctubre.

Segona versió: Construcció poètica.

Construcció poètica realitzada a partir de frases extretes de diversos contes infantils, de 10 a 12 anys, trets de la biblioteca de la nostra universitat, FCPEE.

Un desig fet realitat

Una petita princesa de cabells molt rossos i arrissats
es pentinava les dues trenes de garlandes i flors

Al cap de tres dies es casaven les seves germanes
i al reialme quatre dies de festes es preparaven

A la cuina tots enfeinats, cinc cuiners s'esforçaven
en preparar sis llebres amb polenta i llet descremada

Els set pobles del voltant tenien una feinada
arreglant vuit dies de pluja que tot ho destrossaven

Però al novè dia va sortir el sol i les estrelles
i el somni es va complir per a les deu germanes princeses.

Elisenda Sànchez

La primera versió la trobareu al post del bloc data: 23/10/09

Segona versió: La setmana Blava.

La setmana blava

Raig de blau marí entra pel dormitori, és dilluns
Blau torrat per esmorzar avui que és dimarts
Dimecres blau rogenc, pluja o vent
Blau imprecís en mig com el dijous
Blaus tendres per tots els divendres
Blau passió, dissabte d'enamorats

El rosa pàl·lid del diumenge s'esvaeix mica en mica.

Elisenda Sànchez.
La primera versió la trobareu al post del bloc data: 10/10/09

Introducció a la poesia visual.

La setmana passada, a Comunicació oral i escrita, la Roser ens va explicar que hi ha moltes maneres de fer poesia, una d'elles és fer poesia mitjançant el llenguatge visual. La Roser ens va comentar que el territori de la poesia visual és un territori molt subtil, emocionant i que ens obre nous horitzons. Amb la poesia visual el poema l'escoltem amb els ulls i el mirem amb les orelles, les imatges per si soles expressen poesia.

Aquesta sessió em va ser molt útil per trencar barreres, sempre havia pensat que als poemes se'ls donava forma alineant-los centrats i donant-los un estil més aviat convencional.

Així que posaré fil a l'agulla i obriré la ment cap a nous horitzons poètics!
Us adjunto l'adreça d'un bloc on he trobat algunes imatges de poesia visual que realment m'han impressionat.

http://boek861.blog.com.es/

Dites de Tots Sants!!

En la darrera sessió de comunicació oral i escrita vam estar parlant dels refranys, la Roser ens va comentar que els refranys estan dins del territori de la poesia, però no tenen autor i amaguen molta saviesa, i crec que es ben cert!

Aquí us deixo algunes de les dites més populars de tots sants:

Entre Tots Sants i Nadal
pluja i vent faran prou mal

El raïm penjat fins a Tots
Sants,
s'ha de menjar de dos en
dos grans,
de Tots sants enllà,
de gra en gra.

Per tots sants,
capes i mocadors grans.

Per Tots Sants,
castanyes, i cargols
amb banyes.

De tots sants a Sant Martí,
onze dies i un matí.

Per Tots Sants,
els camps verds
i els cims blancs.

Espero que us hagin agradat!
Font: www.xtec.es

Qui ets tu?

A cau d'orella

Una orella em vaig trobar
i amb ella vaig poder parlar,
atenta com ninguna
les meves penes va saber escoltar.

Després la conversa es va animar
i ella per mi es va guarnir,
presumida com ninguna
tothom la volia seguir.

Qui no vol aquesta orella
per ser escoltat?
Jo sé que amb ella
una gran amistat he trobat.

Autora: Elisenda Sànchez

De construcció poètica: Un desig fet realitat.

Un desig fet realitat

Els cabells rossos i molt arrissats
van veure un estel passar
i un desig van formular

de garlandes i flors una trena em vull posar
demà es casa la meva germana
i polenta amb llebre vull menjar

De sobte la pluja va encetar
el seu cant monòton
per allà on passava tot ho destrossava

- No! - va dir la mestressa
tot ensenyant-li els seus cabells
i un fet molt estrany s'esdevingué

El tren d'un sol vagó
a mig camí la pluja s'endugué
i amb l'estel es van trobar

i el desig en realitat van convertir
de garlandes i flors
la trena van poder vestir.

Font: De construcció poètica a partir de frases extretes de diversos contes infantils, de 10 a 12 anys, trets de la biblioteca de la universitat FPCEE.

Activitat motriu i poètica.
Ratlles extretes:

1. pluja encetava el seu cant monòton, sabia que els


2. de la meva espècie. els animals no parlem el


3. Qui en vol?


4. Té un sol vagó i els seients són tots al costat de les


5. Demà es casa la teva germana i vol menjar polenta i llebre


6. mig camí, d'aquí a mitja hora serà aquí.


7. ho destrossava tot. I un dia, a la sala


8. s'ajuntaran a dalt, i serà el moment.


9. Era un camió-grua d'aquells tan grossos que tenen


10. de garlandes de flors, il·luminada amb


11. De sobte, l'oncle s'atura al mig de la carretera i


12. - Noi - va dir la mestressa tot ensenyant-li


13. que ens ha demanat els del Tall Fetiller?


14. s'esdevingué un fet molt estrany i que dóna pas


15. els cabells rossos i molt arrissats


16. va veure un estel per la finestra i va formular un desig


17. O sigui, que els dos amics no eren dolents


18. tant, que prometé la mà de la filla del noi


19. El senyor Grabulós es pensava que ERA el capità


20. - Llet descremada!! - va grallar Abraxas

Les tres velletes que recorren el món.

En la darrera sessió de comunicació oral i escrita hem vist com a través de les històries arribem més a la gent. La Roser ens ha explicat una història que de ben segur mai oblidarem.

El conte de les tres velletes: L'oïda, la memòria i la veu
(tan velletes, tan velletes que el nas els arriba a la barbeta)

L'oïda, la memòria i la veu són tres velletes que es passegen arreu del món muntades a cavall i que van més ràpid que el pensament. Així la gent, les rep, les fa servir, les explica, les pensa, les canvia...

L'oïda és molt tímida, treballa quan vol i de vegades es deixa portar per alguns estímuls de manera inconscient. Però l'oïda, tímida, vergonyosa i capritxosa no sabria què fer sense la memòria.

La memòria només aprofita algunes coses de l'oïda, les que li criden l'atenció. La memòria no surt mai de casa, no li agrada ensenyar-se, ja que té algú que ho fa per ella, la veu.

La veu ho treu tot cap enfora, és la més exterior de totes tres, s'encarrega de comunicar als altres que existeix. No obstant, la veu, la més exterior de totes, és la que surt més tard, a parlar.

L'oïda i la memòria són el magatzem i la veu és la part més exterior del pensament, expressa mitjançant el llenguatge verbal tot allò que volem exterioritzar. També ens són molt útils els gestos que fem amb les mans per acompanyar la veu i poder donar més sentit al que estem explicant.

La veu està dins d'una capsa com si fos un regal, i les mans, són els llaços de la capsa. Les mans indiquen accions i possibilitats de forma d'expressió que estalvien a la veu el seu missatge, si ens fixem en els gestos podem arribar a saber més coses de les persones.

Recitant poesia: "Al llit amb els peus freds"

Al llit amb els peus freds

Tinc els peus freds:
no puc dormir.

Tinc els peus freds:
neva als llençols.

Tinc els peus freds
i m'he encongit:

demà al matí, en llevar-me,
seré molt més petit.

Juan Kruz Igerabide / Miquel Desclot

Poesia: La setmana blava

Poesia inventada arrel de la darrera sessió de classe, on hem treballat el poema "Calendari de colors" d’Albert Ràfols-Casamare.

La setmana blava

Raig de blau marí entra pel dormitori, és dilluns
Blau torrat per esmorzar avui que és dimarts
Dimecres blau rogenc, pluja o vent
Ai blau, blauet en mig com el dijous
Blaus tendres per tots els divendres
Blau passió, dissabte d'enamorats
El blau cotó del diumenge s'esvaeix mica en mica.

Autora jo mateixa.
Desitjo que us hagi agradat.

Hola a tots, encetem el debat?

Pràctica 4. Data: 07/10/09.

El mestre i el filòsof son tot u, a dins de tot filòsof hi ha un mestre?

Segons el meu parer, tant el mestre com el filòsof treballen sobre el coneixement, però mentre el filòsof busca explicacions sobre el que l’envolta, la missió del mestre és transmetre a d’altres persones aquest coneixement. Per tant, un elabora el coneixement, l’altre el transmet.
No obstant, és evident que estan relacionats, però és sobretot perquè a vegades el filòsof també vol transmetre els seus coneixements, però al fer-ho, agafa el rol de mestre i no de filòsof. I no tots els filòsofs transmeten el seu coneixement, per tant no sempre dins de cada filòsof hi ha un mestre.
La gran diferencia està en la intencionalitat: en si la persona vol cercar el coneixement (filosofar, que és un procés essencialment individual) o si el que pretén és transmetre el coneixement a d’altres per formar-los (educar).

Us adjunto les paraules que vam haver de buscar al diccionari per tal de poder fer la nostra aportació personal:

Pràctica 3. Definició verbs educar, transmetre versus plantejar i filòsof.

El conte d'en Corneli.

Pràctica 1. Data: 16/09/09.

1. Fragment personalitzat del conte d’en Corneli:

Un matí assolellat va néixer en Corneli, un cocodril ben diferent als altres. Caminava a dues potes i podia gaudir de la vida com mai cap cocodril ho havia fet fins aleshores. Les seves ganes d’aprendre i conèixer món eren inmenses. Només tenia una gran pena, els altres cocodrils pensaven que estava tocat del bolet per les seves rareses i no sabia com copsar l’atenció dels seus companys, s’estaven perdent vivències increïbles!! Com podia en Corneli cridar la seva atenció?

2. Com s’acaba la història d’en Corneli:

En Corneli finalment, després de veure que uns quants cocodrils comencen a mostrar interès, decideix quedar-se per ensenyar-los tot el que ha après. Pensa que així, mica en mica, els altres cocodrils també es sentiran encuriosits. I amb el temps, s’aniran formant els uns als altres, i ell podrà tornar a marxar a d’altres indrets per viure experiències sorprenents i tornar al seu poblat per transmetre tot el que ha après de nou.