Les tres velletes que recorren el món.

En la darrera sessió de comunicació oral i escrita hem vist com a través de les històries arribem més a la gent. La Roser ens ha explicat una història que de ben segur mai oblidarem.

El conte de les tres velletes: L'oïda, la memòria i la veu
(tan velletes, tan velletes que el nas els arriba a la barbeta)

L'oïda, la memòria i la veu són tres velletes que es passegen arreu del món muntades a cavall i que van més ràpid que el pensament. Així la gent, les rep, les fa servir, les explica, les pensa, les canvia...

L'oïda és molt tímida, treballa quan vol i de vegades es deixa portar per alguns estímuls de manera inconscient. Però l'oïda, tímida, vergonyosa i capritxosa no sabria què fer sense la memòria.

La memòria només aprofita algunes coses de l'oïda, les que li criden l'atenció. La memòria no surt mai de casa, no li agrada ensenyar-se, ja que té algú que ho fa per ella, la veu.

La veu ho treu tot cap enfora, és la més exterior de totes tres, s'encarrega de comunicar als altres que existeix. No obstant, la veu, la més exterior de totes, és la que surt més tard, a parlar.

L'oïda i la memòria són el magatzem i la veu és la part més exterior del pensament, expressa mitjançant el llenguatge verbal tot allò que volem exterioritzar. També ens són molt útils els gestos que fem amb les mans per acompanyar la veu i poder donar més sentit al que estem explicant.

La veu està dins d'una capsa com si fos un regal, i les mans, són els llaços de la capsa. Les mans indiquen accions i possibilitats de forma d'expressió que estalvien a la veu el seu missatge, si ens fixem en els gestos podem arribar a saber més coses de les persones.