Intervenció de síntesi: Gestió de la informació i TIC

M’agradaria fer una breu aportació del que he après i ha significat per mi aquesta assignatura.

Al principi recordo que em sentia molt perduda i desorientada. Hi havia molts conceptes i paraules tècniques que no entenia pel meu desconeixement en les TIC, i tampoc sabia com enfocar les meves intervencions al bloc. Mica en mica vaig anar coneixent i entenent els diferents programes, arxius, documents i els seus usos. I cada pràctica que anava assolint em feia entendre el perquè de l’assignatura, i em permetia tenir una visió més global de les TIC i de la seva importància.

Avui en dia, les TIC són indispensables per a tothom, i com a futurs mestres hem de conèixer tot el que està al nostre abast i ser competents en aquest camp per tal de poder formar i ensenyar als nostres alumnes en aquesta nova era digital. Crec que he avançat una mica en aquest camp, però encara em queda molt per aprendre i penso que la meva formació en les TIC ha de ser continuada, ara i sempre.

En quant a la creació del nostre bloc personal, em va passar una mica al mateix. Al principi, estava una mica perduda, no havia creat mai un bloc, no sabia què eren els gadgets ni per a què servien, amb prou feines anava fent entrades noves. Però a mida que ha avançat l’assignatura, cada cop m’hi he anat entusiasmant més, descobrint noves aplicacions, i amb ganes de millorar el bloc, anant més enllà dels treballs de classe sempre que he pogut. De fet, cada setmana l'he anat actualitzant, moltes vegades més d'un cop per setmana, incloent els exercicis pràctics proposats pel professor, així com noves aportacions d'altres assignatures, investigant i afegint nous gadgets, aportant notícies relacionades amb l'educació... Crec que el bloc és una eina fantàstica per compartir, per aportar i a la vegada veure (i valorar) les aportacions dels demés, en un procés d’enriquiment mutu; i tot plegat des d’una pàgina personal, on deixes ben clar qui ets, què penses, o en el nostre cas, com treballes, perquè els demés et puguin conèixer, igual que he tingut l’oportunitat de descobrir altres blocs molt interessants, que m’han servit per enriquir-me. Em sembla una gran eina, i m’agrada pensar que en el futur li seguiré traient fruit, ja sigui com a mestra o amb un bloc personal.

Voldria destacar dues pràctiques que m’han semblat molt interessants. La primera d’elles, el treball de la blogosfera, per la seva complexitat i com a primer contacte al món dels blocs. En ella vaig aprendre moltíssim, a tall d’exemple: a moure’m per la xarxa i conèixer blocs i portals educatius, a enllaçar i a penjar vídeos i imatges,etc. A més a més, era el primer treball en grup de l'assignatura i de la carrera, i totes ens vam implicar i interessar en tot moment. La segona pràctica que m’agradaria destacar és la creació d’un vídeo. Al principi em va costar força i hi vaig dedicar moltes hores, perquè no coneixia el programa i tampoc mai havia editat un vídeo. Però vaig anar investigant i provant i al final el resultat va ser totalment satisfactori i vaig gaudir moltíssim preparant-lo.

Per últim m’agradaria compartir un breu fragment del llibre “Usos educatius dels blogs” d’en Francesc Balagué i Felipe Zayas (pàg. 13):

“Les TIC poden esdevenir un element facilitador de l’aprenentatge i motivador per tal que l’alumne esdevengui un aprenent actiu”.

Així ho ha estat en el meu cas. Moltes gràcies.

Competències digitals del mestre

El ciutadà del segle XXI ha de tenir unes competències bàsiques en l'ús de les Tecnologies de la Informació i Comunicació (TIC) per viure en la era digital. El departament d'Educació de la Generalitat de Catalunya ens informa dels continguts bàsics que tots hauríem de conèixer:

http://www.xtec.net/fadults/competic/materials/index.htm

Com a futurs mestres, els nostres coneixements en les TIC han d'anar més enllà, hem de ser capaços d'assolir unes competències específiques de caire didàctic per ensenyar i ajudar a aprendre als nostres futurs alumnes.

Hi ha una sèrie de normatives aprovades a nivell mundial que els mestres hem de conèixer i aprendre paulatinament. Aquestes directrius queden recollides en varis documents. Els més destacats, per la seva rellevància i actualitat, són:

• Les normes de la UNESCO.


• Les normes de la ISTE.

M'agradaria destacar aquells que ja hem treballat a classe i que per tant ja coneixem.

UNESCO:

- Funcionament bàsic del "maquinari" i "programari", així com aplicacions d'activitat: un navegador, un programa de comunicacions, un programa de presentació i aplicacions de gestió.

- Utilitzar les tecnologies durant les activitats amb el conjunt de la classe.

- Incorporar la tecnologia com una eina més: blocs, jclic,etc.

ISTE:

- Inspirar i facilitar l'aprenentatge i la creativitat dels estudiants.

- Planificar i dissenyar experiències d'aprenentatge i avaluació incorporant instruments digitals.

- Mostrar coneixements, habilitats i estratègies de treball innovadores i centrades en la societat digital.

Per últim, i el més important, és que com a futurs mestres no hem d'oblidar que la nostra formació en les TIC ha de ser continuada, ja que aquestes competències no són estàtiques i encara ens queden molts conceptes per aprendre.

Pràctica: JClic

El JClic és un programa informàtic que ens permet crear activitats i jocs educatius, molts d'ells aptes per a infants en l'etapa d'Educació Infantil, i que està pensat per a penjar en llocs webs. Les activitats són pantalles d'informació on hi podem trobar trencaclosques, contes, sopes de lletres, relacionar paraules i imatges...

En base a la darrera classe que vàrem fer, i utilitzant el JClic Author, he creat un projecte al voltant de la temàtica del Nadal, amb 5 jocs que van incrementant la dificultat. Està pensat per a nens d'Educació Infantil que ja saben llegir (5-6 anys).

Aquí us en deixo el link per si hi voleu donar un cop d'ull!

http://grups.blanquerna.url.edu/clic2009k/ElisendaSanchez/nadal.htm

Resum i valoració treball Viquipèdia.

Per fer el treball de la Viquipèdia vam triar el tema: "El joc simbòlic".
Vam crear un compte comú per a les quatre integrants del grup: Laia Bonamusa, Núria Masgrau, Arantxa Rubio i jo mateixa. El nom d'usuari és Nelablanquerna.

Per tenir un primer contacte amb la Viquipèdia i saber com funcionava, vam fer la primera intervenció plegades el 22 d'octubre, definint breument el concepte de joc simbòlic i citant uns quants tipus de racons que hi pot haver a les aules d'infantil i a les escoles bressol. Posteriorment cadascuna de nosaltres havia d'aportar nova informació amb noves edicions (entrades) a l'enciclòpedia.

La meva aportació la vaig realitzar el 13 de novembre i va consistir en ampliar la definició de joc simbòlic i aportar nova informació al concepte de racó, explicant les implicacions pedagògiques que té de cara a l'infant utilitzar aquest tipus de racons, i comentar les consideracions generals a tenir en compte quan muntem i organitzem aquest tipus de joc.

A nivell intern d'usos de la Viquipèdia vaig enllaçar (eina enllaç intern) paraules vinculades amb el tema que estem tractant i vaig crear inicis de seccions a segon nivell, conjuntament amb la bibliografia (Referències). Per fer-ho correctament vaig tenir en compte les explicacions del llibre d'estil de la Viquipèdia.

A nivell personal, em sento molt satisfeta d'haver aportat el meu granet de sorra a la Viquipèdia i que tothom es pugui beneficiar de la nova aportació que hem fet. Trobo que és un acte molt altruista voler compartir coneixements amb la resta del món, i crec que reflecteix i maximitza els usos i la funció de la xarxa (gent de tot arreu interconectada per construir una eina en comú). Amb les companyes del grup sempre he intentat ser molt proactiva i involucrar-me en el treball, perquè és un tema que m'ha agradat des del principi, tant la Viquipèdia en si (que després he seguit utilitzant), com el tema que vàrem escollir, el joc simbòlic.

Mapes conceptuals i fluxogrames: eines de suport al pensament.

Ahir a classe de Gestió de la informació i TIC vam veure que per a representar la realitat d'una manera visual, estructurada, lògica i comprensible podem utilitzar dues eines de suport al pensament:

1) Els mapes conceptuals: Aquests ens ajuden a organitzar la informació de forma estructurada i coherent. Ordenant, jerarquitzant i esquematitzant tota la informació mitjançant la representació gràfica d'aquesta a través d'un mapa i els seus connectors. Aquests mapes es poden crear des de qualsevol editor gràfic, nosaltres vam utilitzar un programa gratuït anomenat CMapTools.

En primer lloc ens vam descarregar el programa a l'ordinador, després vam crear un mapa conceptual mitjançant la representació d'un sopar de nadal. El més important és tenir clar el què i el com vols representar la informació abans de posar-te a fer-ho amb el programa: quins són els paquets bàsics d'informació i quina relació hi ha entre ells. Amb el programa, bàsicament cal escriure els quadres amb la informació clau, i vincular-los amb els altres quadres mitjançant línies i fletxes, en les que pots posar quina mena de conexió/relació tenen. A més a més, podem modificar els colors i l'estil dels textos, de les línies, dels requadres... per fer-ho més clar i entenedor. Quan acabem de fer-lo, el podem exportar en el format que més ens convingui (pdf, jpg, pàgina web...) amb l'eina "Exporta el CMap com a..." que trobarem al menú "Fitxer". Nosaltres necessitàvem exportar-ho com a imatge jpg per a poder-ho penjar al bloc.

I aquí en teniu el resultat:

2) Fluxogrames: Els diagrames de flux és una eina que s'utilitza per representar procediments encaminats a resoldre una tasca. Els fluxogrames tenen una simbologia definida i preestablerta, així tothom utilitza un mateix llenguatge. Els fluxogrames es poden treballar amb moltes eines com el Word de Microsoft, programes de presentacions o de gràfics vectorials, etc. Nosaltres vam utilitzar una eina on-line anomenada Gliffy. Aquesta eina permet crear, guardar i editar diagrames de flux i també treballar amb altres tipus de representacions gràfiques i poder exportar la feina feta en diferents formats.

A classe vam fer una pràctica representant l'acció de travessar una cruïlla amb semàfors i posteriorment ho vam exportar a jpg per tal de poder penjar l'exercici al bloc.

Aquí en teniu el resultat:

En resum podem dir que els mapes conceptuals serveixen per a representar gràfics i els fluxogrames per a representar processos. Ambdues eines ens ajuden a estructurar els nostres pensaments i a projectar-los. Com a mestres aquestes eines ens poden ser molt útils per planificar i esquematitzar les nostres tasques. De cara als alumnes també pot ser de gran interès que les utilitzin, per tal d'estructurar les seves ments i que aquests puguin practicar de manera que aprenguin a planificar, destriar la informació, organitzar-la, etc.

En educació infantil són els mestres qui les utilitzen, ja que els infants encara no tenen prou habilitats psicomotrius i cognitives, ni els coneixements necessaris per tal d'utilitzar-les. Els mestres d'infantil les podem utilitzar per explicar un conte i fer-lo més entenedor, per exemple.

Apunts: Les PDI

Avui a gestió de la informació i TIC hem tractat un tema molt innovador i interessant, del qual jo personalment en desconeixia els seus usos. Les PDI: pantalla digital interactiva. És un sistema tecnològic, generalment integrat per un ordinador, un vídeo projector i un dispositiu de control de punter, que permet projectar en una superfície interactiva continguts digitals en un format idoni per a la visualització en grup. Es pot interactuar directament sobre la superfície de projecció. Font: Viquipèdia.

Hem utilitzat un programa, semblant al Power Point però amb algunes eines més, que es diu Smartbook. Mitjançant una barra d'eines i uns sensors, el programa ens permet capturar imatges, subratllar part del text, escriure i esborrar damunt del text amb el llapis i l'esborrador o directament amb la mà, etc.
Amb el botó dret del ratolí obtenim el teclat i si premem dues vegades podem calibrar la pantalla, si no la calibrem de tant en tant deixa de funcionar.

Les PDI tenen molt recursos en el món de l'ensenyament, però no m'imaginava que en l'etapa d'educació infantil també tingués tantes aplicacions.
A classe hem vist dos vídeos on nens i nenes de P4 i P5 utilitzaven aquestes pissarres com a eina educativa. Amb les PDI s'hi poden treballar les quatre àrees curriculars de l'etapa. Us adjunto l'enllaç del Servei Educatiu del Baix Llobregat que ens mostra una sèrie de recursos per a PDI a l'educació infantil: Les PDI a Educació Infantil: recursos.

Per últim m'agradaria destacar alguns avantatges del seu ús en el món de l'educació:

- Augmenta la creativitat, interès i motivació de l'alumne en el seu aprenentatge.
- S'afavoreix el treball col.laboratiu.
- Facilita la seva comprensió: amb l'ús de vídeos, articles, imatges amb les que poden també interaccionar.
- Els alumnes poden repassar els conceptes que s'han donat a classe, ja que es poden enviar per correu als alumnes per part dels docents i l'alumne pot estar més atent en el moment que se li està explicant el temari.

A nivell personal he trobat molt interessant i divertida aquesta sessió, i realment m'ha sobtat els usos que pot tenir en educació infantil i les habilitats i destreses que tenen els més menuts utilitzant les PDI.

Nou calendari escolar 2010

El curs que ve tindrà els mateixos dies lectius que l'actual, però començarà abans i les vacances es repartiran de manera diferent. Hi haurà una nova setmana de vacances, que les escoles podran triar entre l'anterior i la posterior al Carnaval.


Us adjunto la notícia per si us interessa.
Informatius migdia de TV3.

La llegenda: Afaitar amb cullera

Avui, la meva companya Alba Cicharik i jo mateixa hem exposat la nostra llegenda. Al principi estàvem una mica nervioses, però mica en mica hem anat controlant la situació i ens ho hem passat d'allò més bé. Per uns instants l'etnopoètica s'ha apoderat de nosaltres, i crec que hem sigut capaces d'exposar de forma estètica i d'anar improvisant en el decurs de l'exposició.

La llegenda va passar a la ciutat de Barcelona i diu així:

La nostra història se situa al carrer de la Bòria. Aquest carrer comença a la Plaça de l'Àngel i acaba a la Plaça de la Llana. Les primeres cases es van aixecar a banda i banda de l'antiga Via Augusta que anava de Roma a Tarragona, passant per Barcelona.
El carrer de la Bòria va ser el primer que es va construir més enllà de les muralles romanes. Era un dels carrers més transitats, perquè era el camí que duia a les ciutats de les Itàliques, de les Gàl.lies i de tota la part alta de la terra. Va venir a ser com el carrer major d'aquella vila nova que va rebre el nom de Bòria, que vol dir "barriada forana".
Per aquest carrer tan transitat van passar tots els personatges que van venir a Barcelona en son de pau i en son de guerra. Personatges com el cavaller Sant Jordi, el Comte Borrell II i en Guifré el Pelós, entre d'altres.

En aquest carrer hi havia una barberia coneguda com el "barber del sants" perquè segons la tradició s'hi havia afaitat sant Ignasi, i hi havien tallat els cabells del beat Salvador d'Horta. Aquest establiment va subsistir fins a principis del segle XX i com a record guardaven la cullera de fusta que havien fet servir per afaitar al sant i l'escudella també de fusta emprada per tallar els cabells al beat.
Segons la veu popular, antigament afaitaven de dues maners: a pols i amb cullera. El primer sistema era l'únic que avui coneixem i està en ús, però no tots els barbers tenien el pols prou segur per passejar la navalla pel coll dels clients amb seguretat de no fer-los cap tall. Era corrent que la gent demanés al barber, abans que li posés la navalla a la cara, que untés ben be el dit gros amb aiguardent perquè cobrés força i seguretat. No obstant, els barbers de poc pols, o si el client ho demanava, afaitaven amb cullera, la qual cosa consistia a emprar una cullera de fusta com a suport de la mà perquè la navalla és mogués amb més seguretat.
Per tallar els cabells era costum posar al cap del client una escudella o cassola de fusta o terrissa que marcava la part del cabell que no havia de ser tallada. No tots els barbers utilitzaven aquesta tècnica, eren pocs els que coneixien l'art d'afaitar i tallar els cabells sense la tècnica de la cullera i l'escudella, per aquest motiu aquests barbers anunciaven les seves habilitats dient:

S'AFAITA SENSE CULLERA

I S'ESQUILA SENSE ESCUDELLA

En l'actualitat, si passeu de nit pel carrer de la Bòria sentireu el crit de Sant Ignasi i del Beat d'Horta espantats del que els hagués pogut passar...

Per explicar la llegenda ens hem recolzat amb una presentació en Power Point amb imatges antigues i actuals dels carrers que han sortit a la llegenda, i de l'antic ofici dels barbers. En aquesta presentació hem inclòs també la bibliografia.

Us adjuntem la presentació perquè li pugeu donar un cop d'ull.

Power Point Llegenda de Barcelona

Pràctica audiovisual: editatge d'un vídeo

Per fer la pràctica de muntatge d'un audiovisual, vaig decidir aprofitar la sortida que vam fer al Naturpark de Cerdanyola del Vallès el passat 16 de Novembre, durant la Setmana d'Activitats Extraordinàries.
Disposava de sis vídeos, dels quals en volia aprofitar trossos, de manera que els havia d'editar. En resum, el que vaig fer va ser:
1) Importar al programa Windows Movie Maker els sis vídeos, així com l'arxiu de la música de fons, en format MP3.
2) Els vídeos s'inclouen al muntatge arrossegant-los amb el ratolí, i retallant-los per davant o per darrera fins a tenir el clip desitjat. En el meu cas vaig incloure diversos clips del mateix vídeo en diverses parts del muntatge. Aquesta és la part més laboriosa.
3) Aleshores vaig incloure els Efectes a cada clip i les Transicions entre clips. Els podeu trobar al menú "Eines" o amb els botons d'accés directe.
4) A continuació vaig incloure els títols i crèdits. També els trobareu al menú "Eines". Cal seleccionar el tipus de títol o crèdit i escriure el text. El programa ja té predefinits una animació, lletra, color, etc. que podem canviar.
5) En el meu cas, vaig deixar la música pel final. Una vegada més, només cal arrossegar l'arxiu sobre la barra "Àudio/Música", en el moment que volem que comenci, i fer els efectes desitjats (retallar, fer faders d'entrada o sortida, assegurar que coincideix amb les imatges, etc.). Si volem que no se sentin les veus del vídeo, cal emmudir-les amb el botó dret del mouse.
6) Ja només cal desar el projecte, i "Publicar la pel·lícula".
7) Com que la pel·lícula la guarda en format .wmv, haurem de convertir-la a un format que Youtube accepti (amb qualsevol programa convertidor, en el meu cas amb el de Real Player)
8) Un cop tenim l'arxiu, cal pujar-lo a Youtube i obtenir el codi embed per publicar-ho al bloc.

I aquí teniu el resultat!

Dia internacional de la infància.

Avui dia 20 de novembre, fa 20 anys de l'aprovació de la Convenció dels Drets dels Infants per la ONU. Destacar que és el tractat internacional sobre drets humans més universal, ja que en formen part 193 països, pràcticament tots excepte Estats Units i Somàlia (que admet la pena de mort per als nens) que no l'han ratificat.

El secretari general de la ONU, Ban Ki-moon, ha presidit l'acte celebrat a la seu de la ONU, a Nova York, i en el seu discurs ha expressat que desitja que arribi el dia en que tots els membres de la ONU en formin part.

També ha valorat la "profunda influència" del conveni internacional en la millora de les condicions de vida, l'accés a l'educació i el tracte que reben els menors, que ara estan emparats pels drets del tractat. De totes maneres encara hi ha molta feina a fer, cada any moren nou milions de nens abans del seu cinquè aniversari i d'altres no tenen accés a la alimentació, aigua potable o a l'educació.

La Convenció estableix quatre drets fonamentals:

- La no discriminació.
- L'interès superior del nen com a consideració primordial en els assumptes que l'afecten directament.
- Els drets a la vida, la supervivència i el desenvolupament.
- El respecte per les opinions dels menors.

Per últim, comentar que aquest aniversari ha de servir per a celebrar tot el que s'ha aconseguit fins ara, però també per recordar que encara hi ha molta feina a fer i que cada dia es violen els drets humans a milers d'infants arreu del món.

Us adjunto l'enllaç per si esteu interessats en l'article.

La ONU celebra 20 anys de la Convenció dels Drets del nen.
Agència EFE.

Pràctica: Portals educatius

Treball Word - Comparativa Portals Educatius

Resum i valoració treball blogosfera

Per fer el treball de la blogosfera vam triar el següent tema com a punt de partida: Blog pels alumnes, els nadius digitals. El treball de recerca en la xarxa ens va permetre anar aprofundint en els conceptes que s’anaven explicant, no només buscant diferents fonts d’informació sobre el mateix tema, sinó també en diferents formats:

- En l’inici del treball, la Laia Bonamusa introduïa el bloc de l’Anna Pérez, on ens feia reflexionar sobre perquè els alumnes no desenvolupen plenament l’eina dels blogs a classe com a eina educativa. Complementària a aquesta reflexió, la mateixa Anna Pérez apuntava el bloc del Joan Josep Isern on ens introduïa el concepte dels “nadius i immigrants digitals”, i això la duia a la reflexió que potser la font del problema és que professors “immigrants digitals” (seguint la definició, nascuts abans del 1965), no se’n surten per fer atractius els blogs a classe, ja que són més propis dels seus alumnes, que són nadius digitals i que han desenvolupat els seus propis codis de comunicació, lluny del propòsit del mestre.

- A rel d’aquest concepte dels “nadius i immigrants digitals”, jo mateixa vaig cercar un nou bloc, el d’en Genís Roca, que discrepa que la distinció entre nadius i immigrants digitals s’hagi de fer segons l’any de naixement, sinó en base al temps d’exposició a les eines de l’era digital, i a la capacitat de resoldre situacions i assolir objectius dins del món digital.

- Seguint aquesta línia, l’Arantxa Rubio va trobar un nou bloc, el de l’Eduard Batllé. En aquest bloc, més que seguir parlant de la definició, era interessant la reflexió (recolzada amb un nou format: el video) sobre com pels nadius digitals l’aprenentatge de les noves tecnologies és molt més intuïtiu que ens els immigrants digitals, que han de sumar el “canvi mental” cap a un nou tipus de societat al propi procés d’aprenentatge.

- Finalment, la Núria Masgrau va trobar interessant afegir una aportació que ens va acostar tot aquest tema a un terreny potser menys acadèmic i més personal: l’entrevista a una persona gran, que recolzava plenament l’aportació anterior. Aquesta senyora de 62 anys, era plenament conscient de la necessitat d’introduir-se en les noves tecnologies, però entenia que tenia unes limitacions addicionals per aprendre’n, i en tenia un coneixement encara limitat del seu abast, malgrat que ja començava a tenir-ne “intuïcions”.

Així doncs, un cop realitzada aquesta tasca observem que entre nosaltres hi ha hagut un intercanvi d'informació i opinions diverses, la qual cosa ens ha fet entendre aquest mateix tema des de diferents punts de vista, i sobretot, d ‘una manera molt més complerta i enriquidora.

A nivell personal, era el primer treball en grup a l'assignatura i a la universitat, i amb un tema que per a nosaltres era prou complicat. La veritat és que al començament anàvem una mica perdudes, i ens va costar aprendre totes les eines del bloc. Però ens hi vam esforçar molt, vam aprofitar les tutories per resoldre els dubtes, i per saber si anàvem ben encaminades, i la veritat és que crec que va donar els seus fruits: ara ja sabem com enllaçar, gestionar arxius externs, comentar...

Sobre el meu paper personal dins el grup, sempre he intentat veure les dificultats amb optimisme, he buscat sempre proposar solucions i alternatives, i crec que sempre he complert amb el grup. I com deia, crec que a més a més n'he après molt: trobo molt interessant els blocs com a eina educativa, i per a compartir coneixement entre persones.

Treball col.laboratiu: documents de Google

Aquesta setmana a classe hem treballat els documents de Google. Es tracta d'un servei gratuït que permet crear en línia, compartir i publicar diversos tipus de documents: de text, presentacions, fulls de càlcul i formularis. És molt útil, ja que a l'hora de fer treballs en grup ens permet treballar de forma col.laborativa i conjunta, on l'interacció amb els components del grup és continua i això permet aportar i compartir constantment dades, idees, reflexions i experiències a tot el grup i poder coordinar molt millor el treball a realitzar. Com que només hi ha un únic document compartit no existeixen malentesos i duplicitats de feina, a més a més, és accessible des de qualsevol ordinador que estigui connectat a la xarxa, ja que el document queda emmagatzemat a la xarxa i no a l'ordinador de l'usuari.

Per conèixer millor el seu funcionament hem fet una sèrie de pràctiques a classe que han estat molt útils.

1. En primer lloc hem creat i compartit un document de text. Una de les components del grup, en el nostre cas l'Anna Selma, ha creat un document de text a google docs: "Un dia a l'escola bressol". Posteriorment l'ha compartit amb la resta de components del grup: Laura Moreno, Alba Cicharik i jo mateixa, mitjançant l'eina "comparteix" i "convida usuaris", i també amb el Jordi Simón, professor de l'assignatura, per tal que pugui fer el seguiment. Totes podem editar el mateix document en línia i simultàniament mitjançant l'eina "edita" i posteriorment "desa" per guardar la informació que hem aportat cadascuna de nosaltres. Després hem anat actulitzant el document amb la tecla F5 per veure les noves aportacions.

El document el podeu trobar en aquesta adreça:

http://docs.google.com/Doc?docid=0AZjmei8N0qDaZGczeDNiYzZfMGc3ZnpmY2c0&hl=ca

2. Després hem creat una presentació, l'hem compartit i l'hem utilitzat com a eina de comunicació. En el nostre cas hem utilitzat el tema de l'exercici anterior. En diverses diapositives hem fet una portada, una introducció i un esquema sobre els hàbits que es treballen a l'escola bressol. També hem utilitzat el quadre de diàleg de la dreta de la finestra que ens permet comunicar-nos en línia per anar elaborant la presentació.

La presentació la podeu trobar en aquesta adreça:

http://docs.google.com/present/edit?id=0AQ3b4v04B-ggZGMzaDZid3ZfMWMzeHF6emQy&hl=ca


3. Per últim hem creat un formulari i un full de càlcul. Tot i que la finalitat principal dels fulls de càlcul és la de recollir dades numèriques i posteriorment fer càlculs i gràfics a partir d'aquestes dades, els fulls de càlcul de Google també es poden utilitzar per emprar i recollir informació a través de formularis.
Per crear el nostre formulari hem plantejat quatre qüestions referides a la presentació feta a l'exercici 2: Els hàbits a l'escola bressol. Les hem desat i publicat al formulari mitjançant l'opció "vés a formulari actiu", després hem enviat l'adreça a la resta de components del grup i totes hem respost el qüestionari individualment, i per últim l'hem publicat.

El formulari el podeu trobar en aquesta adreça:

http://spreadsheets.google.com/ccc?key=0Apjmei8N0qDadFAyelg3MGRacFpKOVRlU0pVWGlxdmc&hl=ca

A nivell personal he trobat molt interessant aquesta pràctica ja que et permet treballar on line i a temps real sense la necessitat de quedar amb els components del grup per fer el treball. Desconeixia que a part de treballar documents de text també es poguessin fer presentacions, fulls de càlcul i sobretot el més interessant: la creació de formularis. Trobo que és una eina molt interessant, ja que a part d'utilitzar-la amb els components del grup també es pot enviar a la resta de companys de classe o a qualsevol persona o grups de persones, i poder conèixer les seva opinió personal sobre el nostre treball o qualsevol altre tema (d'actualitat, etc.).

Amb la resta de companyes m'he sentit molt còmoda, ens hem coordinat molt bé i de seguida hem tingut molt clar quin tema volíem treballar i com desenvolupar-lo. Ha estat una experiència molt enriquidora i que de ben segur que a partir d'ara l'utilitzarem per fer els diferents treballs en grup que ens proposin els professors de la universitat.

So: pràctica Audacity.

Aquesta setmana a classe hem estat parlant del tractament del so digital i dels programes que existeixen per poder gravar i editar àudio. En concret hem utilitzat l'Audacity, programa lliure i de codi obert, per fer la nostra pràctica.

Passes per fer l'exercici pràctic:

1. En una carpeta personal he gravat una cançó en format MP3.
2. Després m'he descarregat l'Audacity i he obert la cançó amb aquest programa.
3. En una part de la música he baixat el volum de la cançó, mitjançant l'eina "fader d'entrada" i "fader de sortida".
4. En una pista nova he gravat un missatge referent a la cançó fent-lo coincidir en el temps amb el moment on he baixat el volum de la música.
5. Després l'he exportat en format MP3, per fer-ho he hagut de descarregar prèviament el codificador LAME
6. Per últim, he penjat l'arxiu mp3 al servidor web goear per poder generar un codi embed i poder penjar l'arxiu al bloc.

Aquí en teniu el resultat:

Pràctica power point: Les bondats del programari lliure.

A partir de l'article "Les bondats del programari lliure" les meves companyes de classe Laia Bonamusa , Núria Masgrau i jo mateixa vam decidir ampliar la informació buscant els avantatges i inconvenients del programari lliure vers el programari del propietari.

El més destacat a l'hora de fer el power point va ser el vincular les diapositives amb hipervincles, i vam fer-ne de dos tipus: un, des de la pàgina principal a cada diapositiva. I després, en cada una de les diapositives un hipervincle per tornar a la pàgina principal.

Us adjuntem el power point per si voleu ampliar la informació. Mitjançant el programa Scribd no funcionen els hipervincles, si hi esteu interessats us ho enviarem per correu intern.



Treball power point - programari lliure vs programari del propietari

Imatge: pràctica al bloc

Aquesta setmana hem treballat un nou concepte: la imatge digital. Mitjançant el programa Gimp (programa lliure per manipular imatges) hem après a fer tota una sèrie de modificacions a partir d'una imatge, així com reduir-ne el pes, seleccionar només una part de la fotografia, eliminar algun objecte de la imatge, fer retocs, etc.

Pas 1

Imatge original. Mida de la imatge: 2.496x1.664 píxels.

Pas 2



















Fragment de la imatge original. A partir de la imatge original seleccionem una part de la fotografia mitjançant l'eina per "Escapçar", fem doble clic i ens queda la nova imatge.

Pas 3



















Per reduir el número de píxels anem a "Imatge" i "Escalar la imatge", variant l'amplada a 400 píxels, ho desem i la mida de la fotografia queda reduïda a 400 x 561 píxels. Aquesta opció és molt útil a l'hora de penjar fotografies al bloc, ja que triga molt menys en descarregar-se la imatge i es veu igual de bé, ja que l'amplada màxima per penjar una fotografia en el bloc és de 400 píxels.

Pas 4

Per últim, mitjançant l'eina de "Seleccionar" podem treure elements de la imatge. En aquest cas he eliminat part de la teulada d'un dels edificis. Seleccionem la part de fotografia que voldrem posar en substitució de l'element que eliminarem (en aquest cas, part del cel), el copiem (ctrl + c), i després l'enganxem (ctrl + v). Finalment només cal arrossegar aquest fragment que hem enganxat sobre la part de la imatge que volem eliminar, i fem doble clic per obtenir la nova imatge. Per perfilar-ho del tot he utilitzat l'eina del clonador i la del llapis.

Apunts de classe. Els Wikis i la Viquipèdia.

Aquesta setmana a classe hem parlat dels wikis i la Viquipèdia.

- Els wikis son pàgines web específicament dissenyades per al treball col.laboratiu. Qualsevol usuari pot escriure en elles, així doncs l'usuari també passa a ser editor.

Valors pedagògics dels wikis:

1. Son democràtics: permeten als usuaris crear i editar qualsevol pàgina en un lloc web.
2. Incorporen la noció de contingut dinàmic en contínua actualització (immediatesa del procés d'edició)
3. La tecnologia wiki promou l'escriptura: el format hipertext simplificat permet concentrar-se en el contingut textual.
4. Faciliten l'autoria distribuïda de documents públics, tenen un gran potencial per generar documents de gran abast de forma col.laborativa.
5. Amplifiquen l'interacció: es recuperen alguns trets del llenguatge oral i escrit.
6. Promouen la negociació, mitjançant fòrums o espais de discussió.
7. Faciliten l'edició col.laborativa i oberta: tot el que s'escriu és sotmet a escrutini constant de la comunitat.
8. Generen patrimoni cultural col.lectiu durable.
9. Promouen el voluntariat
10. Fomenten l'ètica de la participació positiva en les comunitats, anonimat responsable.

La Viquipèdia és una enciclopèdia col.laborativa on tots els seus continguts han estat redactats conjuntament per voluntaris de tot el món. Tots els articles poden ser editats per qualsevol persona y es poden anar reescrivint constantment per la mateixa o altres persones. Alhora d'escriure s'ha de fer de forma consensuada, per això la viquipèdia té un manual anomenat llibre d'estil on és recullen les normes a seguir alhora de redactar l'article.

Us adjunto l'enllaç del manual, ens serà molt útil de cara al treball en grup.

Treball de la Blogosfera: Bloc pels alumnes, els nadius digitals.

Hola a tots i totes!

M'agradaria afegir una nova aportació sobre l'article que comenta la nostra companya Laia Bonamusa al post del seu bloc.

He volgut aprofundir una mica més sobre el concepte d'immigrant digital i nadiu digital. Buscant informació per internet he trobat una intervenció molt interessant en el bloc personal d'en Genís Roca. Comenta que no està gaire d'acord amb el que va exposar en el seu dia Mark Prensky, que pel fet d'haver nascut abans del 1965 o posteriorment sigui sinònim d'una major o menor incorporació a la societat xarxa, així com de tenir més o menys capacitat per desenvolupar-se en ella. Genís Roca entén que s'hagi de posar una variable temps per diferenciar els coneixements dels uns i dels altres, però no està d'acord que l'edat hagi de ser aquesta variable. Ell proposa que el que s'hauria de tenir en compte és el temps que has estat exposat a l'era digital, relacionat també amb la resolució de problemes i assoliment d'objectius per tenir encara un millor coneixement del fenomen digital.

Personalmet, he trobat molt interessant l'aportació d'aquest blocaire.

Els meus favorits a Delicious

Hola a tots!

Després d'estar més de dues hores "barallant-me" amb l'ordinador, per fi ho he aconseguit! M'ha servit de molta ajuda la "Guia Completa Uso Delicious" que ens proposa el Jordi Simón al bloc de l'assignatura a l'apartat: Gestió de la informació. Delicious.com.
Espero que també us sigui de molta utilitat. Ànims!

L' Interactivitat. Exercici pràctic.

Font: Vídeo sobre l'interactivitat edu3.cat.

L'evolució dels ordinadors ha perseguit incrementar cada cop més la interactivitat, passant de ser simples màquines de càlcul als models actuals. Els avanços més importants han estat:

1. A mitjants del segle XX l'incorporació de noves eines de treball: els textos, els sons i les imatges.

2. Cap els anys 80 el projecte "Xanadú", que va donar lloc a un nou model d'informació basat en vincles: l'hipertext i l'hipermèdia, text amb imatges, sons i animacions.

3. Posteriorment l'arribada del ratolí i l'aparició dels primers programes interactius: el CD-ROM, els videojocs i finalmet la xarxa d'internet on l'interacció es pot realitzar amb altres persones.

4. Per últim destacar un nou concepte, la interfície: que permet el diàleg entre la persona i l'ordinador.

Tot plegat em fa reflexionar que la tecnologia avança a un ritme vertiginós, però com està afectant a les relacions socials, on el contacte humà es tan necessari?