La llegenda: Afaitar amb cullera

Avui, la meva companya Alba Cicharik i jo mateixa hem exposat la nostra llegenda. Al principi estàvem una mica nervioses, però mica en mica hem anat controlant la situació i ens ho hem passat d'allò més bé. Per uns instants l'etnopoètica s'ha apoderat de nosaltres, i crec que hem sigut capaces d'exposar de forma estètica i d'anar improvisant en el decurs de l'exposició.

La llegenda va passar a la ciutat de Barcelona i diu així:

La nostra història se situa al carrer de la Bòria. Aquest carrer comença a la Plaça de l'Àngel i acaba a la Plaça de la Llana. Les primeres cases es van aixecar a banda i banda de l'antiga Via Augusta que anava de Roma a Tarragona, passant per Barcelona.
El carrer de la Bòria va ser el primer que es va construir més enllà de les muralles romanes. Era un dels carrers més transitats, perquè era el camí que duia a les ciutats de les Itàliques, de les Gàl.lies i de tota la part alta de la terra. Va venir a ser com el carrer major d'aquella vila nova que va rebre el nom de Bòria, que vol dir "barriada forana".
Per aquest carrer tan transitat van passar tots els personatges que van venir a Barcelona en son de pau i en son de guerra. Personatges com el cavaller Sant Jordi, el Comte Borrell II i en Guifré el Pelós, entre d'altres.

En aquest carrer hi havia una barberia coneguda com el "barber del sants" perquè segons la tradició s'hi havia afaitat sant Ignasi, i hi havien tallat els cabells del beat Salvador d'Horta. Aquest establiment va subsistir fins a principis del segle XX i com a record guardaven la cullera de fusta que havien fet servir per afaitar al sant i l'escudella també de fusta emprada per tallar els cabells al beat.
Segons la veu popular, antigament afaitaven de dues maners: a pols i amb cullera. El primer sistema era l'únic que avui coneixem i està en ús, però no tots els barbers tenien el pols prou segur per passejar la navalla pel coll dels clients amb seguretat de no fer-los cap tall. Era corrent que la gent demanés al barber, abans que li posés la navalla a la cara, que untés ben be el dit gros amb aiguardent perquè cobrés força i seguretat. No obstant, els barbers de poc pols, o si el client ho demanava, afaitaven amb cullera, la qual cosa consistia a emprar una cullera de fusta com a suport de la mà perquè la navalla és mogués amb més seguretat.
Per tallar els cabells era costum posar al cap del client una escudella o cassola de fusta o terrissa que marcava la part del cabell que no havia de ser tallada. No tots els barbers utilitzaven aquesta tècnica, eren pocs els que coneixien l'art d'afaitar i tallar els cabells sense la tècnica de la cullera i l'escudella, per aquest motiu aquests barbers anunciaven les seves habilitats dient:

S'AFAITA SENSE CULLERA

I S'ESQUILA SENSE ESCUDELLA

En l'actualitat, si passeu de nit pel carrer de la Bòria sentireu el crit de Sant Ignasi i del Beat d'Horta espantats del que els hagués pogut passar...

Per explicar la llegenda ens hem recolzat amb una presentació en Power Point amb imatges antigues i actuals dels carrers que han sortit a la llegenda, i de l'antic ofici dels barbers. En aquesta presentació hem inclòs també la bibliografia.

Us adjuntem la presentació perquè li pugeu donar un cop d'ull.

Power Point Llegenda de Barcelona