Tercera versió construcció poètica: Un desig fet realitat

Construcció poètica realitzada a partir de frases extretes de diversos contes infantils, de 10 a 12 anys, trets de la biblioteca de la nostra universitat. La pràctica consistia en triar un número aleatori, en el meu cas va ser el número tres. Llavors havíem d'anar a la bliblioteca de la universitat i escollir una estanteria, jo vaig triar la de contes infantils. Un cop allà, havia d'agafar el conte que feia tres, la pàgina tres i la línia número tres i apuntar la frase en un paper. I així successivament durant mitja hora. Llavors, a partir de les frases extretes, havíem de construir un poema.

Aquí en teniu el resultat, he fet dues terceres versions:

Un desig fet realitat (1)

Una petita princesa de cabells molt rossos i arrissats
es pentinava les dues trenes de garlandes i flors

Al cap de tres dies es casaven les seves germanes
i al reialme es preparaven quatre dies de festes

A la cuina tots enfeinats, cinc cuiners s'esforçaven
en preparar sis llebres amb polenta i llet descremada

Els set pobles del voltant tenien una feinada
arreglant vuit dies de pluja que tot s'ho enduia

Però al novè dia va sortir el sol i les estrelles
i el somni es va complir per a les deu germanes princeses.

Un desig fet realitat (2)

Els cabells rossos i molt arrissats
van veure un estel passar
i van formular un desig

de garlandes i flors em vull posar una trena
demà es casa la meva germana
i polenta amb llebre vull menjar

De sobte la pluja va encetar
el seu cant monòton
per allà on passava tot ho destrossava

- No! - va dir la mestressa
tot ensenyant-li els seus cabells
i un fet molt estrany s'esdevingué

El tren d'un sol vagó
a mig camí s'enduguéla pluja
i amb l'estel es van trobar

i el desig van convertir en realitat

van poder vestir la trena

de garlandes i flors.

Activitat motriu i poètica.
Ratlles extretes:

1. pluja encetava el seu cant monòton, sabia que els


2. de la meva espècie. els animals no parlem el


3. Qui en vol?


4. Té un sol vagó i els seients són tots al costat de les


5. Demà es casa la teva germana i vol menjar polenta i llebre


6. mig camí, d'aquí a mitja hora serà aquí.


7. ho destrossava tot. I un dia, a la sala


8. s'ajuntaran a dalt, i serà el moment.


9. Era un camió-grua d'aquells tan grossos que tenen


10. de garlandes de flors, il·luminada amb


11. De sobte, l'oncle s'atura al mig de la carretera i


12. - Noi - va dir la mestressa tot ensenyant-li


13. que ens ha demanat els del Tall Fetiller?


14. s'esdevingué un fet molt estrany i que dóna pas


15. els cabells rossos i molt arrissats


16. va veure un estel per la finestra i va formular un desig


17. O sigui, que els dos amics no eren dolents
    
18. tant, que prometé la mà de la filla del noi
    
19. El senyor Grabulós es pensava que ERA el capità
    
20. - Llet descremada!! - va grallar Abraxas

La segona versió la trobareu al post del bloc data: 03/11/09
La primera versió la trobareu al post del bloc data: 23/10/09

Tercera versió: Qui ets tu?

Qui ets tu?

Ets desperta i molt atenta,
a la gent saps escoltar.
Que ets una psicòloga?
I ara! Però ella sense tu
no es guanyaria el pa.

Ets delicada i presumida,
per a la gent et sols arreglar.
Potser ets una ponzella?
I ara! Però compartiu vàries lletres,
torna-ho a intentar!

Pesques quasi totes les freqüències,
però com tots, tens un llindar.
No seràs una ràdio?
I ara! Però si ho fas,
la podràs escoltar.

Sempre vas en parella,
més pistes no te’n puc donar!
Ja ho sé! Ets...?
Deixem-ho córrer,
no ho podràs endevinar!

Autora: Elisenda Sànchez.

Segona versió publicada al post del bloc el 9 de novembre.

Primera versió publicada al post del bloc el 31 d'0ctubre.

Apunts: Les PDI

Avui a gestió de la informació i TIC hem tractat un tema molt innovador i interessant, del qual jo personalment en desconeixia els seus usos. Les PDI: pantalla digital interactiva. És un sistema tecnològic, generalment integrat per un ordinador, un vídeo projector i un dispositiu de control de punter, que permet projectar en una superfície interactiva continguts digitals en un format idoni per a la visualització en grup. Es pot interactuar directament sobre la superfície de projecció. Font: Viquipèdia.

Hem utilitzat un programa, semblant al Power Point però amb algunes eines més, que es diu Smartbook. Mitjançant una barra d'eines i uns sensors, el programa ens permet capturar imatges, subratllar part del text, escriure i esborrar damunt del text amb el llapis i l'esborrador o directament amb la mà, etc.
Amb el botó dret del ratolí obtenim el teclat i si premem dues vegades podem calibrar la pantalla, si no la calibrem de tant en tant deixa de funcionar.

Les PDI tenen molt recursos en el món de l'ensenyament, però no m'imaginava que en l'etapa d'educació infantil també tingués tantes aplicacions.
A classe hem vist dos vídeos on nens i nenes de P4 i P5 utilitzaven aquestes pissarres com a eina educativa. Amb les PDI s'hi poden treballar les quatre àrees curriculars de l'etapa. Us adjunto l'enllaç del Servei Educatiu del Baix Llobregat que ens mostra una sèrie de recursos per a PDI a l'educació infantil: Les PDI a Educació Infantil: recursos.

Per últim m'agradaria destacar alguns avantatges del seu ús en el món de l'educació:

- Augmenta la creativitat, interès i motivació de l'alumne en el seu aprenentatge.
- S'afavoreix el treball col.laboratiu.
- Facilita la seva comprensió: amb l'ús de vídeos, articles, imatges amb les que poden també interaccionar.
- Els alumnes poden repassar els conceptes que s'han donat a classe, ja que es poden enviar per correu als alumnes per part dels docents i l'alumne pot estar més atent en el moment que se li està explicant el temari.

A nivell personal he trobat molt interessant i divertida aquesta sessió, i realment m'ha sobtat els usos que pot tenir en educació infantil i les habilitats i destreses que tenen els més menuts utilitzant les PDI.

El debat: llenguatge poètic, publicitari i quotidià

Avui a classe de comunicació oral i escrita hem fet un debat per grups. Hem dividit la classe en dos grups, l'A i el B, i dins de cada grup hem fet tres subgrups. Cada subgrup havia de defensar un dels tres llenguatges: el poètic, el publicitari i el quotidià.
A nosaltres ens ha tocat defensar el llenguatge poètic i per explicar les característiques principals d'aquest llenguatge l'hem introduït de forma original fent un poema que diu així:

El llenguatge poètic és ideal
i crea emocions de manera original

Diferents recursos utilitza
i la teva atenció capta

La mare dels llenguatges és,
i com a bona mare, educadora és.

El debat ha estat molt interessant i alhora divertit, els tres grups hem defensat i argumentat el nostre llenguatge amb molta intensitat. Finalment, el debat ens ha servit per comprendre i arribar a la conclusió que els tres llenguatges són igual d'importants i que entre ells es complementen. La funció de les quatre companyes de classe que han fet de moderadores ha estat clau per tal d'organitzar les intervencions i fer participar a tothom. També per obrir nous punts a debatre i no quedar-nos estancades en un tema en concret. Des d'aquí les felicito, ho han fet molt bé! I també a la resta de companyes per les seves enriquidores aportacions.

Per preparar el debat cadascuna de nosaltres vam buscar informació en llibres i pàgines web que tracten el tema. Us adjunto la informació que jo havia cercat:

Debat llenguatge publicitari, poètic i quotidià

Nou calendari escolar 2010

El curs que ve tindrà els mateixos dies lectius que l'actual, però començarà abans i les vacances es repartiran de manera diferent. Hi haurà una nova setmana de vacances, que les escoles podran triar entre l'anterior i la posterior al Carnaval.


Us adjunto la notícia per si us interessa.
Informatius migdia de TV3.

La llegenda: Afaitar amb cullera

Avui, la meva companya Alba Cicharik i jo mateixa hem exposat la nostra llegenda. Al principi estàvem una mica nervioses, però mica en mica hem anat controlant la situació i ens ho hem passat d'allò més bé. Per uns instants l'etnopoètica s'ha apoderat de nosaltres, i crec que hem sigut capaces d'exposar de forma estètica i d'anar improvisant en el decurs de l'exposició.

La llegenda va passar a la ciutat de Barcelona i diu així:

La nostra història se situa al carrer de la Bòria. Aquest carrer comença a la Plaça de l'Àngel i acaba a la Plaça de la Llana. Les primeres cases es van aixecar a banda i banda de l'antiga Via Augusta que anava de Roma a Tarragona, passant per Barcelona.
El carrer de la Bòria va ser el primer que es va construir més enllà de les muralles romanes. Era un dels carrers més transitats, perquè era el camí que duia a les ciutats de les Itàliques, de les Gàl.lies i de tota la part alta de la terra. Va venir a ser com el carrer major d'aquella vila nova que va rebre el nom de Bòria, que vol dir "barriada forana".
Per aquest carrer tan transitat van passar tots els personatges que van venir a Barcelona en son de pau i en son de guerra. Personatges com el cavaller Sant Jordi, el Comte Borrell II i en Guifré el Pelós, entre d'altres.

En aquest carrer hi havia una barberia coneguda com el "barber del sants" perquè segons la tradició s'hi havia afaitat sant Ignasi, i hi havien tallat els cabells del beat Salvador d'Horta. Aquest establiment va subsistir fins a principis del segle XX i com a record guardaven la cullera de fusta que havien fet servir per afaitar al sant i l'escudella també de fusta emprada per tallar els cabells al beat.
Segons la veu popular, antigament afaitaven de dues maners: a pols i amb cullera. El primer sistema era l'únic que avui coneixem i està en ús, però no tots els barbers tenien el pols prou segur per passejar la navalla pel coll dels clients amb seguretat de no fer-los cap tall. Era corrent que la gent demanés al barber, abans que li posés la navalla a la cara, que untés ben be el dit gros amb aiguardent perquè cobrés força i seguretat. No obstant, els barbers de poc pols, o si el client ho demanava, afaitaven amb cullera, la qual cosa consistia a emprar una cullera de fusta com a suport de la mà perquè la navalla és mogués amb més seguretat.
Per tallar els cabells era costum posar al cap del client una escudella o cassola de fusta o terrissa que marcava la part del cabell que no havia de ser tallada. No tots els barbers utilitzaven aquesta tècnica, eren pocs els que coneixien l'art d'afaitar i tallar els cabells sense la tècnica de la cullera i l'escudella, per aquest motiu aquests barbers anunciaven les seves habilitats dient:

S'AFAITA SENSE CULLERA

I S'ESQUILA SENSE ESCUDELLA

En l'actualitat, si passeu de nit pel carrer de la Bòria sentireu el crit de Sant Ignasi i del Beat d'Horta espantats del que els hagués pogut passar...

Per explicar la llegenda ens hem recolzat amb una presentació en Power Point amb imatges antigues i actuals dels carrers que han sortit a la llegenda, i de l'antic ofici dels barbers. En aquesta presentació hem inclòs també la bibliografia.

Us adjuntem la presentació perquè li pugeu donar un cop d'ull.

Power Point Llegenda de Barcelona

Pràctica audiovisual: editatge d'un vídeo

Per fer la pràctica de muntatge d'un audiovisual, vaig decidir aprofitar la sortida que vam fer al Naturpark de Cerdanyola del Vallès el passat 16 de Novembre, durant la Setmana d'Activitats Extraordinàries.
Disposava de sis vídeos, dels quals en volia aprofitar trossos, de manera que els havia d'editar. En resum, el que vaig fer va ser:
1) Importar al programa Windows Movie Maker els sis vídeos, així com l'arxiu de la música de fons, en format MP3.
2) Els vídeos s'inclouen al muntatge arrossegant-los amb el ratolí, i retallant-los per davant o per darrera fins a tenir el clip desitjat. En el meu cas vaig incloure diversos clips del mateix vídeo en diverses parts del muntatge. Aquesta és la part més laboriosa.
3) Aleshores vaig incloure els Efectes a cada clip i les Transicions entre clips. Els podeu trobar al menú "Eines" o amb els botons d'accés directe.
4) A continuació vaig incloure els títols i crèdits. També els trobareu al menú "Eines". Cal seleccionar el tipus de títol o crèdit i escriure el text. El programa ja té predefinits una animació, lletra, color, etc. que podem canviar.
5) En el meu cas, vaig deixar la música pel final. Una vegada més, només cal arrossegar l'arxiu sobre la barra "Àudio/Música", en el moment que volem que comenci, i fer els efectes desitjats (retallar, fer faders d'entrada o sortida, assegurar que coincideix amb les imatges, etc.). Si volem que no se sentin les veus del vídeo, cal emmudir-les amb el botó dret del mouse.
6) Ja només cal desar el projecte, i "Publicar la pel·lícula".
7) Com que la pel·lícula la guarda en format .wmv, haurem de convertir-la a un format que Youtube accepti (amb qualsevol programa convertidor, en el meu cas amb el de Real Player)
8) Un cop tenim l'arxiu, cal pujar-lo a Youtube i obtenir el codi embed per publicar-ho al bloc.

I aquí teniu el resultat!

Dia internacional de la infància.

Avui dia 20 de novembre, fa 20 anys de l'aprovació de la Convenció dels Drets dels Infants per la ONU. Destacar que és el tractat internacional sobre drets humans més universal, ja que en formen part 193 països, pràcticament tots excepte Estats Units i Somàlia (que admet la pena de mort per als nens) que no l'han ratificat.

El secretari general de la ONU, Ban Ki-moon, ha presidit l'acte celebrat a la seu de la ONU, a Nova York, i en el seu discurs ha expressat que desitja que arribi el dia en que tots els membres de la ONU en formin part.

També ha valorat la "profunda influència" del conveni internacional en la millora de les condicions de vida, l'accés a l'educació i el tracte que reben els menors, que ara estan emparats pels drets del tractat. De totes maneres encara hi ha molta feina a fer, cada any moren nou milions de nens abans del seu cinquè aniversari i d'altres no tenen accés a la alimentació, aigua potable o a l'educació.

La Convenció estableix quatre drets fonamentals:

- La no discriminació.
- L'interès superior del nen com a consideració primordial en els assumptes que l'afecten directament.
- Els drets a la vida, la supervivència i el desenvolupament.
- El respecte per les opinions dels menors.

Per últim, comentar que aquest aniversari ha de servir per a celebrar tot el que s'ha aconseguit fins ara, però també per recordar que encara hi ha molta feina a fer i que cada dia es violen els drets humans a milers d'infants arreu del món.

Us adjunto l'enllaç per si esteu interessats en l'article.

La ONU celebra 20 anys de la Convenció dels Drets del nen.
Agència EFE.

Pràctica: Portals educatius

Treball Word - Comparativa Portals Educatius

Resum i valoració treball blogosfera

Per fer el treball de la blogosfera vam triar el següent tema com a punt de partida: Blog pels alumnes, els nadius digitals. El treball de recerca en la xarxa ens va permetre anar aprofundint en els conceptes que s’anaven explicant, no només buscant diferents fonts d’informació sobre el mateix tema, sinó també en diferents formats:

- En l’inici del treball, la Laia Bonamusa introduïa el bloc de l’Anna Pérez, on ens feia reflexionar sobre perquè els alumnes no desenvolupen plenament l’eina dels blogs a classe com a eina educativa. Complementària a aquesta reflexió, la mateixa Anna Pérez apuntava el bloc del Joan Josep Isern on ens introduïa el concepte dels “nadius i immigrants digitals”, i això la duia a la reflexió que potser la font del problema és que professors “immigrants digitals” (seguint la definició, nascuts abans del 1965), no se’n surten per fer atractius els blogs a classe, ja que són més propis dels seus alumnes, que són nadius digitals i que han desenvolupat els seus propis codis de comunicació, lluny del propòsit del mestre.

- A rel d’aquest concepte dels “nadius i immigrants digitals”, jo mateixa vaig cercar un nou bloc, el d’en Genís Roca, que discrepa que la distinció entre nadius i immigrants digitals s’hagi de fer segons l’any de naixement, sinó en base al temps d’exposició a les eines de l’era digital, i a la capacitat de resoldre situacions i assolir objectius dins del món digital.

- Seguint aquesta línia, l’Arantxa Rubio va trobar un nou bloc, el de l’Eduard Batllé. En aquest bloc, més que seguir parlant de la definició, era interessant la reflexió (recolzada amb un nou format: el video) sobre com pels nadius digitals l’aprenentatge de les noves tecnologies és molt més intuïtiu que ens els immigrants digitals, que han de sumar el “canvi mental” cap a un nou tipus de societat al propi procés d’aprenentatge.

- Finalment, la Núria Masgrau va trobar interessant afegir una aportació que ens va acostar tot aquest tema a un terreny potser menys acadèmic i més personal: l’entrevista a una persona gran, que recolzava plenament l’aportació anterior. Aquesta senyora de 62 anys, era plenament conscient de la necessitat d’introduir-se en les noves tecnologies, però entenia que tenia unes limitacions addicionals per aprendre’n, i en tenia un coneixement encara limitat del seu abast, malgrat que ja començava a tenir-ne “intuïcions”.

Així doncs, un cop realitzada aquesta tasca observem que entre nosaltres hi ha hagut un intercanvi d'informació i opinions diverses, la qual cosa ens ha fet entendre aquest mateix tema des de diferents punts de vista, i sobretot, d ‘una manera molt més complerta i enriquidora.

A nivell personal, era el primer treball en grup a l'assignatura i a la universitat, i amb un tema que per a nosaltres era prou complicat. La veritat és que al començament anàvem una mica perdudes, i ens va costar aprendre totes les eines del bloc. Però ens hi vam esforçar molt, vam aprofitar les tutories per resoldre els dubtes, i per saber si anàvem ben encaminades, i la veritat és que crec que va donar els seus fruits: ara ja sabem com enllaçar, gestionar arxius externs, comentar...

Sobre el meu paper personal dins el grup, sempre he intentat veure les dificultats amb optimisme, he buscat sempre proposar solucions i alternatives, i crec que sempre he complert amb el grup. I com deia, crec que a més a més n'he après molt: trobo molt interessant els blocs com a eina educativa, i per a compartir coneixement entre persones.

Llenguatge etnopoètic. La publicitat.

Aquesta setmana a Comunicació oral i escrita la Roser Ros ens ha explicat en què consisteix la literatura oral o etnopoètica, i la veritat que ho he trobat molt interessant per les diferents aplicacions que pot tenir en diferents llenguatges, ja sigui poètic, publicitari, literari, quotidià...

El llenguatge etnopoètic consisteix en comunicar-se estèticament a través de la paraula dita.

A classe ens vam preguntar si la publicitat es planteja comunicar-se estèticament, com l'etnopoètica.
La Roser ens va explicar que la publicitat sorgeix en comunitats que tenen llenguatge escrit i basen el seu èxit en la repetició. Veiem que la publicitat té relació amb la comunicació escrita i amb la comunicació de les imatges, missatges repetits moltes vegades. La repetició és la clau de l'èxit en la publicitat, ens fa comprar allò que hem vist anunciat milers de vegades.

Destacarem tres característiques de l'etnopoètica:

1. És expressada a través de l'art de la paraula amb recursos propis del llenguatge poètic, la metàfora, el sentit figurat...En publicitat, la paraula és la imatge.

2. Ser produïda per persones que tenen una certa habilitat comunicativa, essent competents corporal i verbalment. En publicitat aquestes persones son l'equip de creatius competents en les imatges.

3. Permetre improvisar i introduir variacions textuals segons les necessitats comunicatives del moment i la correcta interacció entre l'emissor i el receptor. En aquest cas, la publicitat no utilitza aquesta eina perquè no li interessa. La gran diferència és que la literatura oral treballa en directe, en canvi la publicitat ve prefabricada.

L'etnopoètica la practiquen persones que tenen talent en la improvisació.

Els missatges etnòpoètics es donen en la comunicació diària entre les persones i tenen funcions diverses. Serveixen per entretenir, per omplir el temps de lleure, educar, donar normes, criticar, reforçar la identitat social o nacional, cohesionar en grup, crear lligams de solidaritat,etc.

La publicitat té en compte algunes de les utilitats dels missatges etnopoètics, però no tots.

Llavors ens plantegem el següent debat per la sessió del 25/11 a classe:
Semblances i diferències entre llenguatge publicitari, poètic i quotidià.

Us adjunto la descripció científica dels dos anuncis publicitaris que vaig triar per explicar a classe.

Treball col.laboratiu: documents de Google

Aquesta setmana a classe hem treballat els documents de Google. Es tracta d'un servei gratuït que permet crear en línia, compartir i publicar diversos tipus de documents: de text, presentacions, fulls de càlcul i formularis. És molt útil, ja que a l'hora de fer treballs en grup ens permet treballar de forma col.laborativa i conjunta, on l'interacció amb els components del grup és continua i això permet aportar i compartir constantment dades, idees, reflexions i experiències a tot el grup i poder coordinar molt millor el treball a realitzar. Com que només hi ha un únic document compartit no existeixen malentesos i duplicitats de feina, a més a més, és accessible des de qualsevol ordinador que estigui connectat a la xarxa, ja que el document queda emmagatzemat a la xarxa i no a l'ordinador de l'usuari.

Per conèixer millor el seu funcionament hem fet una sèrie de pràctiques a classe que han estat molt útils.

1. En primer lloc hem creat i compartit un document de text. Una de les components del grup, en el nostre cas l'Anna Selma, ha creat un document de text a google docs: "Un dia a l'escola bressol". Posteriorment l'ha compartit amb la resta de components del grup: Laura Moreno, Alba Cicharik i jo mateixa, mitjançant l'eina "comparteix" i "convida usuaris", i també amb el Jordi Simón, professor de l'assignatura, per tal que pugui fer el seguiment. Totes podem editar el mateix document en línia i simultàniament mitjançant l'eina "edita" i posteriorment "desa" per guardar la informació que hem aportat cadascuna de nosaltres. Després hem anat actulitzant el document amb la tecla F5 per veure les noves aportacions.

El document el podeu trobar en aquesta adreça:

http://docs.google.com/Doc?docid=0AZjmei8N0qDaZGczeDNiYzZfMGc3ZnpmY2c0&hl=ca

2. Després hem creat una presentació, l'hem compartit i l'hem utilitzat com a eina de comunicació. En el nostre cas hem utilitzat el tema de l'exercici anterior. En diverses diapositives hem fet una portada, una introducció i un esquema sobre els hàbits que es treballen a l'escola bressol. També hem utilitzat el quadre de diàleg de la dreta de la finestra que ens permet comunicar-nos en línia per anar elaborant la presentació.

La presentació la podeu trobar en aquesta adreça:

http://docs.google.com/present/edit?id=0AQ3b4v04B-ggZGMzaDZid3ZfMWMzeHF6emQy&hl=ca


3. Per últim hem creat un formulari i un full de càlcul. Tot i que la finalitat principal dels fulls de càlcul és la de recollir dades numèriques i posteriorment fer càlculs i gràfics a partir d'aquestes dades, els fulls de càlcul de Google també es poden utilitzar per emprar i recollir informació a través de formularis.
Per crear el nostre formulari hem plantejat quatre qüestions referides a la presentació feta a l'exercici 2: Els hàbits a l'escola bressol. Les hem desat i publicat al formulari mitjançant l'opció "vés a formulari actiu", després hem enviat l'adreça a la resta de components del grup i totes hem respost el qüestionari individualment, i per últim l'hem publicat.

El formulari el podeu trobar en aquesta adreça:

http://spreadsheets.google.com/ccc?key=0Apjmei8N0qDadFAyelg3MGRacFpKOVRlU0pVWGlxdmc&hl=ca

A nivell personal he trobat molt interessant aquesta pràctica ja que et permet treballar on line i a temps real sense la necessitat de quedar amb els components del grup per fer el treball. Desconeixia que a part de treballar documents de text també es poguessin fer presentacions, fulls de càlcul i sobretot el més interessant: la creació de formularis. Trobo que és una eina molt interessant, ja que a part d'utilitzar-la amb els components del grup també es pot enviar a la resta de companys de classe o a qualsevol persona o grups de persones, i poder conèixer les seva opinió personal sobre el nostre treball o qualsevol altre tema (d'actualitat, etc.).

Amb la resta de companyes m'he sentit molt còmoda, ens hem coordinat molt bé i de seguida hem tingut molt clar quin tema volíem treballar i com desenvolupar-lo. Ha estat una experiència molt enriquidora i que de ben segur que a partir d'ara l'utilitzarem per fer els diferents treballs en grup que ens proposin els professors de la universitat.

Segona versió: Qui ets tu?

Qui ets tu?

Ets desperta i molt atenta,
a la gent saps escoltar.
Que ets una psicòloga?
I ara! Però sense tu
no es guanyaria el pa.

Ets delicada i presumida,
per a la gent et sols arreglar.
Potser ets una ponzella?
No pas, però compartim vàries lletres,
torna-ho a intentar!

Pesques quasi totes les freqüències,
però com tots, tens un llindar.
No seràs una ràdio?
No t’hi acostes, però si ho fas,
la podràs escoltar.

Sempre vas en parella,
més pistes no te’n puc donar!
Ja ho sé! Ets en Tom i Jerry?
Deixem-ho córrer,
crec que no ho podràs endevinar!

Elisenda Sànchez.

Primera versió publicada al post del bloc el 31 d'0ctubre.

OMNI

1. Nom omni:
• ECORRILLÓ

2. Classificació:
• Científic: Idiòfon determinat.
• Tradicional: percussió.

3. Material utilitzat:
• Caixa gran de fusta.
• Cinc tests de diferents mides de fang.
• Canya de bambú.
• Corda molt fina.
• Dues agulles de fer ganxet.

4. Descripció de la construcció:
En primer lloc he tallat la canya de bambú en diferents mides. Unes segons la mida de cada test i unes altres de l’amplada de la caixa. Després, a cada canyeta hi he fet un nus amb el fil per poder penjar els testos de forma invertida, com si fossin campanes, a la caixa de fusta en pla horitzontal. Per últim, he agafat les agulles de fer ganxet i he fet sonar l’instrument. Una altra de les gràcies d’aquest instrument és que tots els materials son ecològics i reciclats, d’aquí el nom: ECORRILLÓ.

5. Manual d’instruccions:
Es tracta d’un instrument de percussió determinat, per tant, per fer-lo sonar hem de percudir els diferents tests de fang amb les agulles de fer ganxet que fan de baquetes. Per últim, només ens queda gaudir del so harmònic i delicat que ens ofereix l’ECORRILLÓ.

Segona versió: Construcció poètica.

Construcció poètica realitzada a partir de frases extretes de diversos contes infantils, de 10 a 12 anys, trets de la biblioteca de la nostra universitat, FCPEE.

Un desig fet realitat

Una petita princesa de cabells molt rossos i arrissats
es pentinava les dues trenes de garlandes i flors

Al cap de tres dies es casaven les seves germanes
i al reialme quatre dies de festes es preparaven

A la cuina tots enfeinats, cinc cuiners s'esforçaven
en preparar sis llebres amb polenta i llet descremada

Els set pobles del voltant tenien una feinada
arreglant vuit dies de pluja que tot ho destrossaven

Però al novè dia va sortir el sol i les estrelles
i el somni es va complir per a les deu germanes princeses.

Elisenda Sànchez

La primera versió la trobareu al post del bloc data: 23/10/09

Segona versió: La setmana Blava.

La setmana blava

Raig de blau marí entra pel dormitori, és dilluns
Blau torrat per esmorzar avui que és dimarts
Dimecres blau rogenc, pluja o vent
Blau imprecís en mig com el dijous
Blaus tendres per tots els divendres
Blau passió, dissabte d'enamorats

El rosa pàl·lid del diumenge s'esvaeix mica en mica.

Elisenda Sànchez.
La primera versió la trobareu al post del bloc data: 10/10/09

Introducció a la poesia visual.

La setmana passada, a Comunicació oral i escrita, la Roser ens va explicar que hi ha moltes maneres de fer poesia, una d'elles és fer poesia mitjançant el llenguatge visual. La Roser ens va comentar que el territori de la poesia visual és un territori molt subtil, emocionant i que ens obre nous horitzons. Amb la poesia visual el poema l'escoltem amb els ulls i el mirem amb les orelles, les imatges per si soles expressen poesia.

Aquesta sessió em va ser molt útil per trencar barreres, sempre havia pensat que als poemes se'ls donava forma alineant-los centrats i donant-los un estil més aviat convencional.

Així que posaré fil a l'agulla i obriré la ment cap a nous horitzons poètics!
Us adjunto l'adreça d'un bloc on he trobat algunes imatges de poesia visual que realment m'han impressionat.

http://boek861.blog.com.es/

So: pràctica Audacity.

Aquesta setmana a classe hem estat parlant del tractament del so digital i dels programes que existeixen per poder gravar i editar àudio. En concret hem utilitzat l'Audacity, programa lliure i de codi obert, per fer la nostra pràctica.

Passes per fer l'exercici pràctic:

1. En una carpeta personal he gravat una cançó en format MP3.
2. Després m'he descarregat l'Audacity i he obert la cançó amb aquest programa.
3. En una part de la música he baixat el volum de la cançó, mitjançant l'eina "fader d'entrada" i "fader de sortida".
4. En una pista nova he gravat un missatge referent a la cançó fent-lo coincidir en el temps amb el moment on he baixat el volum de la música.
5. Després l'he exportat en format MP3, per fer-ho he hagut de descarregar prèviament el codificador LAME
6. Per últim, he penjat l'arxiu mp3 al servidor web goear per poder generar un codi embed i poder penjar l'arxiu al bloc.

Aquí en teniu el resultat:

Dites de Tots Sants!!

En la darrera sessió de comunicació oral i escrita vam estar parlant dels refranys, la Roser ens va comentar que els refranys estan dins del territori de la poesia, però no tenen autor i amaguen molta saviesa, i crec que es ben cert!

Aquí us deixo algunes de les dites més populars de tots sants:

Entre Tots Sants i Nadal
pluja i vent faran prou mal

El raïm penjat fins a Tots
Sants,
s'ha de menjar de dos en
dos grans,
de Tots sants enllà,
de gra en gra.

Per tots sants,
capes i mocadors grans.

Per Tots Sants,
castanyes, i cargols
amb banyes.

De tots sants a Sant Martí,
onze dies i un matí.

Per Tots Sants,
els camps verds
i els cims blancs.

Espero que us hagin agradat!
Font: www.xtec.es